No totes les mascles cutànies són provocades pel sol

És possible que algun estiu t'hagis bronzejat com si no hi hagués un demà i evidentment això hagi fet augmentar la teva probabilitat de patir taques. Però hi ha altres factors que altera el funcionament de les cèl·lules responsables de la pigmentació, i que juguen un paper, protagonista o secundari, en laparició de taques.

L'EDAT

Però no ens hem de confiar només en allò que marca el carnet d'identitat. Encara que no hagis arribat a la cinquantena, no t'has de relaxar, perquè moltes de les taques que sorgeixen a aquesta edat les hem treballat abans (en les dècades anteriors).

És més, ningú ni res no t'assegura que als 30 o als 40 estiguis lliure de tota màcula. De fet, et quedaries perplexa en veure les taques que ja tens i no veus, però que acabessin sortint. En algunes consultes dermatològiques o de medicina estètica, així com altres espais de salut, compten amb dispositius amb tecnologia ultraviolada, que permeten veure més enllà de la superfície de la pell i descobrir aquestes taques que encara no han aflorat, però que si no poses remei vaticinen on i com sortiran.

Perquè moltes alteracions de la pigmentació són de llarg recorregut.

I la dita “més val prevenir que guarir” en aquests casos adquireix la categoria de dogma. Les taques causades per l'edat són àrees fosques a la pell, petites i planes (de color marró clar o negre). Tendeixen a semblar a les zones de la pell que estan més exposades al sol, com el dors de les mans, cara, avantbraços, front i espatlles. I l'aparició d'aquestes taques pot fer que els afectats se sentin cohibits, especialment a causa de la relació amb l'envelliment.

Quina és la causa de les taques causades per ledat?

Aquest tipus de taques són causades per un augment de l'activitat dels melanòcits, les cèl·lules productores de melanina. 

Dins dels melanòcits hi ha uns grànuls de pigment anomenats melanosomes, que contenen tirosinasa (l'enzim de la pigmentació que és clau per a la producció de melanina) i melanina sintetitzada. Aquestes substàncies són transportades des dels melanòcits als queratinòcits. A mesura que la pell envelleix el nombre de melanòcits disminueix, però els que romanen augmenten de mida i la seva distribució es torna més centrada.  

LA CONTAMINACIÓ: una amenaça per a les taques de la pell

Quan ens exposem al sol la pell ens “adverteix” que hem sobrepassat el nostre llindar de tolerància amb envermelliment, dolor o inflamació. En altres paraules, les cremades solars.

Però no hi ha tal cosa per a la contaminació, per la qual cosa és una amenaça més insidiosa per a la pell. Hi ha moltíssimes proves que demostren que la contaminació augmenta i agreuja els efectes de la radiació solar a la pell.

A la superfície de la pell, els UV i les partícules contaminants treballen en conjunt per sobreproduir cèl·lules pigmentades, fet que contribueix a l'aparició de “taques fosques” i una pell opaca i grisenca.

Alhora, minven la barrera de la superfície de la pell, provocant sequedat i més sensibilitat.

A les capes més profundes, l'estrès oxidatiu consumeix les estructures de suport de la pell i provoca la formació d'arrugues. 

ACNE O UNA ALTRA LESIÓ I INFLAMACIÓ

Quan la pell pateix una agressió o una lesió, els mecanismes de reparació i de cicatrització de la pell van acompanyats d'una hiperproducció de melanina, que dóna lloc a l'aparició de taques fosques . Tot i que les persones amb la pell mat o fosca tenen més risc de desenvolupar una taca per aquesta causa.

Aquestes taques varien en color des del rosa fins al vermell, marró o negre, depenent del to de la pell i de la profunditat de la hiperpigmentació.

Aquest tipus de taca sol afectar persones amb acne i de vegades pot ser desencadenada per tractaments cutanis com la dermoabrasió o la teràpia làser. En el cas de l'acne, la imperfecció desencadena que els melanòcits -les cèl·lules que productores de melanina- alliberin un excés de melanosomes (grànuls de pigment).

Aquest excés enfosqueix i decolora la zona anteriorment afectada. Un cop les imperfeccions inicials han remès poden quedar taques.

Aproximadament 1 de cada 2 persones amb acne experimenta aquest tipus de taques .

Per a molts afectats per l'acne, les taques són un record amarg de la seva lluita contra les imperfeccions. Fins i tot una vegada que la inflamació relacionada amb l'acne ha remès, les taques poden persistir durant molt de temps i estigmatitzar aquests pacients. 

LES HORMONES

Les hormones femenines, l'estrogen i la progesterona, tenen un paper fonamental en la hiperpigmentació de la pell en estimular la producció de melanina.

Les taques produïdes per aquesta causa es concentren a la cara (davant, ales del nas, galtes, llavi superior i barbeta), formant una “màscara” també coneguda com a cloasma o melasma.

A qui afecta? · 

• Les dones embarassades (fins al 90%) · 
• Les dones que prenen anticonceptius hormonals. (afecta 1 de cada 3 dones) ·
• Les dones que segueixen un tractament hormonal substitutiu.
• Aquestes dones estan sotmeses a diversos factors alhora: hormones, l'edat, el sol, …

Tots absolutament tots hem de conviure amb les taques i depèn del nostre compromís i de la nostra constància l'èxit de la nostra relació. Podem deixar que ens condicionin, que ens facin aparentar fins a 5 anys més, o podem guanyar la partida mantenint-les a ratlla i sent nosaltres els que establim les regles per decidir si les volem deixar sortir a la llum o tot al contrari.